És un dolor, un cruel dolor, el veure les cases enderrocades, les parets caigudes, els trespols foradats, les runes amuntegades d'entremig de les quals han estat trets els morts i ferits que ja arriben a centenars. I és un conhort el comprovar que, a despit del llarg martiri, la vida persisteix, minvada però bategant, en els carrers que mostren, solta l’alt cel del Camp, les cases esbocinades i malmeses. A les cares dels reusencs i dels tarragonins apareixen els senyals del sofriment, però també els senyals del coratge. La gent del Camp fa la seva vida i la seva feina a despit de l'amenaça dels ruixats de foc.

Antoni Rovira i Virgili «Dues ciutats màrtirs»
La Humanitat 28 d’agost de 1938

Portada del llibre

Durant l’hivern de 1936-1937 els habitants de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre van veure trasbalsada la seva vida a la rereguarda. Les bombes van començar a ploure damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril...

Llegir presentació del libre


Miniserio de la Presidencia GUniversitat Rovira i Virgili ISOCAC

Grup de Recerca ISOCAC SGR-1390 - URV - Telèfon: 977559737

info@bombardeigstarragona.com

Quadrícula w+m: Disseny i programació web